Compaginades | Episodi 16: Les ciutats com a laboratori social: quaranta anys d’etnografia urbana de Joan Josep Pujadas

00:00:05: Hola, què tal?

00:00:05: Benvingudes i benvinguts al Compassionades.

00:00:08: El podcast de publicació en Seguerbe, un espai mensual que, com sempre, vol difondre títols i idees... que neixen el si de la Universitat de Rovira i Bersili.

00:00:18: Aquest és el capítol número setze del Compassionada.

00:00:21: En els programes anteriors hem parlat de literatura, de llengua d'infermeria, de patrimoni, hem parlats de vins, d'antropologia, dintel·ligència artificial.

00:00:30: Hem presentat una revista de divulgació científica I hem celebrat trenta anys del servei lingüístic i vint anys de publicació en Segur-R-B.

00:00:39: Tots els programes, i també el d'aquesta més de juny, els compartim amb Jaume Yambrica, coordinador de Publicació en segure-r-b.

00:00:47: Jauma, bon dia i benvingut!

00:00:50: I avui també us convidem a fer una mirada als ciutats i metrópolis de tot el món... ...en el catedràtic d'entropologia social de la Universitat de Robiri Bersili, Joan Josep Pujadas.

00:01:00: Senyor Pujados, també bon dia y bienvenido.

00:01:03: Jaume, avui, capítol número setze.

00:01:06: Presentem un nou títol de la col·lecció d'antropologia.

00:01:08: Explica'ns-hi!

00:01:10: Bé, presentem una nova col·legió... Un nou títol de La Col·lecció d'Antropologia anteriorment amb el Joan Prat i havíem presentat un llibre d'aquesta col·lexió.

00:01:20: I avui presentarem un llibr Ciudadès i Metròpolis, la mirada antropològica del Joan Josep Pujadas

00:01:30: I

00:01:31: abans d'entrar al tema jo voldria parlar en concret de Joan Josep Pujadas, de l'autor.

00:01:40: És mestre meu també.

00:01:42: No només és un professor i investigador de la Universitat Revere-Virgili... i és una persona que ens sap moltíssim Jo sempre tinc la idea aquesta, que va començar els Pirineus a la muntanya i va acabar baixant a la ciutat com tants altres immigrants a la nostra història.

00:02:02: I jo no vull entrar massa al que és el seu contingut de la seva investigació sinó que jo vull parlar de l'importància dels Joan Josep Pujades per a la nostra universitat... i per tot el teixit de lentropologia molt més enllà del nostre territori, m'atreviria a dir DIC internacional.

00:02:26: Si entreu a dia al net que és una pàgina de coses d'investigadors de l'estat espanyol el nostre protagonista d'avui té una pògina i en aquesta pàgena en què apareixen totes les seves publicacions hi ha una part molt important que són les tesis doctorals que ha dirigit.

00:02:44: Doncs bé... Aquesta part és la més important amb Escreix és la més important en quantitat, però sobretot en qualitat.

00:02:53: I això és indicatiu de tot el teixit... de tota aquesta xarxa que ha acabat el nostre autor protagonista d'avui creant, impulsant i tirant endavant, i que al final ha fet de l'entropologia una ciència més moderna, però sobre tot molt més competitiva, més arrelada del territori amb projecció internacional, i sobretots a teixits Tota una comunitat al seu voltant que ens ha fet a tots millors i això és molt d'agrair.

00:03:26: I això es nota en, per exemple... No només ha fet llibres, també ha coordinat números de revistes com aquesta de l'arxiodendografia de Catalunya dedicada a la memòria.

00:03:38: Aquí entra en uns temes molt importants, són les biografies personals que el Joan Josep Pujadas ha estat.

00:03:46: investigant moltíssim.

00:03:49: No només s'ha dedicat a impulsar aquests reculls en revistes, sinó també llibres.

00:03:55: Trasclep i les muses és un homenatge a Joana Saragossa.

00:03:59: És aquesta part desinteressada del Joan Josep que tira endavant projectes pel bé de tothom per reconèixer la feina que hem fet altra gent...

00:04:10: I

00:04:13: no només ha promogut aquesta xarxa sinó que, d'alguna manera... la xarxa li ha retornat una part d'aquesta feina feta amb La Ciutat i les Vides.

00:04:25: És un llibre no menatge que li va meditar ara fa molt poquet.

00:04:30: I aquí podeu tindre una fotografia de tota aquesta xerxa que he anat creant, que han anat impulsant de manera voluntària però no pensant en què és la seva feina i és una cosa molt d'agrair.

00:04:45: Un detallet!

00:04:46: Ara mateix, fa dos dies em van trucar de la Universitat d'Evalència que tenien un nou cap a Publicacions.

00:04:53: Que el nou vice-rector i resulta que és l'Albert Montcosí, que és de Reus... I que resulta... És el seu doctorant també!

00:05:02: I per tant això és indicatiu de tot el bagatge no només intelectuals sinó personal que de la persona que avui és... estan nosaltres.

00:05:13: Doncs amb aquesta introducció del Jaume, avui parlem d'aquestes ciutades i metròpolis és la mirada antropològica del nostre convidat de Joan Josep Pujadas seguint el fil del que deia el Jaume d'alguna manera... És un recull doncs a textos si no m'equivoco i és d'algun manera un repàs a la trajectòria investigadora de més de quaranta anys del nostra protagonista?

00:05:35: Sí, és una recopilació sempre... Acaba sent arbitrària.

00:05:44: Si ara tornés a fer, diríem, el guió possiblement hi hauria dos o tres textos que han quedat fora del llibre que els hauria inclòs però no volia fer allò un volum de siscentes pàgines ho va tenir molt clar des del primer moment i és una invitació a compartir Aquelles problemàtiques, aquelles qüestions que al llarg d'aquesta trajectòria... que tal com deia el Jaume fa un moment.

00:06:17: Un cop vaig marxar, vaig fugir dels Pirineus perquè s'incloem l'etapa en què vaig treballar el Pirineu sobre d'Aragó i el PirINEU català i Andorra, etcètera.

00:06:31: Doncs la trajectòries de més de cinquanta anys fent ennografia, cincuant a quatre anys fa que vaig començar a fer el meu primer treball de camp.

00:06:42: És una invitació, per tant, a compartir aquestes experiències molt centrades sobretot en dos ciutats, Barcelona i Lisboa, que apareixen perfectament reflectides al llibre.

00:06:57: Barcelona surt a la fructada i Lisbon a la contraportada De fet, la meva trajectòria a Portugal s'allarga des de fa més de veinte i cinc anys però el que és el treball etnogràfic el vaig fer molt especialment a finals dels anys vuitanta i al llarg dels noventa.

00:07:23: I amb la colaboració d'uns estimats col·legues que encara són els meus amics i la gent amb què comparteixo cotidianament, bé, vull dir això.

00:07:36: Els interessos... I les novetats i a vegades l'escalamitat de com les administracions universitàries tiren enrere feines que t'han portat anys muntant perquè amb l'extè de Lisboa, l'institut universitari de Lisbon vam muntar un doctorat d'antropologia urbana que va durar quatre anys, però paradoxalment les noves regles de joc que vaig posar al conveni de Bologna va tirar enrere i va deixar sense efecte la possibilitat de mantenir aquell doctorat internacional.

00:08:14: I per què aquest interès sense ciutats?

00:08:16: I perquè aquest interés concretament en Lisboa i en Barcelona?

00:08:20: A veure... anem a PAMS D'alguna manera, amb la seva sagacitat habitual el Jaume allà adelantat fa un moment una idea que és important.

00:08:33: El meu trajecte com a etnògraf té molt en comú molts paral·lelismes amb l'història de com han anat creixent la ciutat des de finals del segle XIX fins a l'actualitat a través dels processos migratoris vaig començar al Pirineu amb uns llogarrets absolutament perduts en el mapa desconnectats del mainstream del que succeia als llocs centrals, i vaig anar derivant cap a Barcelona.

00:09:10: Jo em considero t'arregunir, sóc t'arregunir però vaig néixer... a Barcelona i que va ser un lloc d'acolliment de milions, no milers sinó milions d'immigrants al llarg del darrer segle i mig.

00:09:28: I l'Sboa va ser una casualitat vaig anar a un Congrés.

00:09:35: Als anys setantes, vaig fer amistat paradoxalment no amb un portugès sinó amb un xiler que va ser el fundador de la nova entropologia social contemporània, el Rauli Turra i a partir d'aquella col·laboració es va despertar un interés per una ciutat, l'hi és boa... que no me l'he acabat.

00:09:59: He viscut mesos i mesos a Lisboa, i és una ciutat que la considero està tan dins... La tinc tan integrada dins del meu interior, que és una Ciutad que em fascina.

00:10:12: Aleshores, les migracions que són les que porten o han portat històricament a la gent del camp a la ciutat són també el meu trajecte.

00:10:24: El llarg d'aquests quaranta i escaig anys... I abans de anar a Barcelona i a Lisboa a fer etnografia vaig començar per Tarragona i l'any XVII em van publicar un llibre de síntesi de tot el que vaig fer amb el... El meu equip de recerca, la primera meitat dels anys vuitanta és el llibre titulat Los barrios de Tarragona.

00:10:49: És un llibres escrit a quatre mans amb el Federico Bardají que va ser el meu alumne, un dels millors alumnes que he tingut al llarg de la meva vida acadèmica I vam descriure el teixit social, les formes de convivència i d'associació... ...de la població dels diferents barris, sobretot de Ponent.

00:11:14: Molt especialment Bona Vista i Torra Forta que van ser els barris on vam fer una ennografia més intensa.

00:11:22: I vam comprovar, diríem, les dificultats culturals els estereotips que dificulten el procés d'inserció de la població culturalment, lingüísticament i fins i tot etnicament diferenciada amb una ciutat.

00:11:45: i això que aquí va consistir, sobretot en un estudi de comunitat.

00:11:51: En el fons era una estudia de comunitat veure com es reproduix en un context urbà en un barri marginat i marginal, les relacions socials i intenses on el lloc d'origen don provenen la població té molt a dir vaig passar amb un terreny absolutament diferent a submergir-me a l'anàlisi de la ciutat com un tot.

00:12:22: Barcelona o Lisboa, no a través d'un barri o d'una part sinó intentant entendre la lògica de com funciona tot aquest agregat poblacional territorial i en menys que són grans ciutats o metròpolis.

00:12:39: Clar és que en la seva recerca, no en la seva trajectòria passa de l'escala del barri, no?

00:12:43: A l'escala...

00:12:45: De la ciutat...

00:12:47: I finalment

00:12:47: de la metrònica.

00:12:49: Un insi sobre el tema de Tarragona, que ja li volia preguntar perquè estem parlant d'un treball de l'any inocenciat.

00:12:56: Havia et farà quaranta anys, clar les onades migratories posteriors han continuat en aquests barris de la ciutat però no s'ha fet segurament un estudi com el que van capse la... Serien necessari, no?

00:13:08: Continuar

00:13:09: sent un tema de recerca prioritaris si tingués forces millençaria a re-estudiar...

00:13:17: Aquells barris que vostè va estudiar els anys vuitanta han canviat molt, quaranta anys després.

00:13:22: Molt,

00:13:22: molt en canviat.

00:13:23: Que podríem preveure?

00:13:25: Què sortiria creu vostè d'un treball endogràfic?

00:13:28: Doncs aquest caràcter iteratiu permanentment em diríem sense concloure de les dificultats d'inserció de la nova població arribada Aquells que fa quaranta anys eren els nouvinguts ara són la gent empoderada, la gent d'aquí.

00:13:49: I han arribat altres persones d'altres latituds amb una distància cultural lingüística racial diferenciada i ara el problema no és cultural sinó de racialització de les relacions socials dirien complexes, molt complexes.

00:14:08: Fet aquesta referència a aquell estudi de Tarragona que mereixeria segurament una actualització, seria sense dubte molt interessant, tornant a la ciutat i a les metròpoles a Barcelona, a Lisboa... Així, a simple vista hi ha hagut moltes diferències en com les dues ciutats han acollit aquestes onades migratories, és a dir, en les seves investigacions podem observar moltes similituds o moltes... entre Barcelona i Lisboa?

00:14:36: L'etapa de passar de la petita comunitat barrial a la ciutat com un tot implica necessàriament situar-se per intentar entendre com la ciutan es va renovant, es va refent, es van modernitzant.

00:14:52: I aquí aleshores hi ha tota una literatura de provenent de l'antropologia, però també de la geografia social que és molt important.

00:15:05: Sobretot hi ha un geògraf i filòsof francès d'amaïcats del segle XX en Rile Febre que introdueix un tema molt important el concepte de la producció de l´espai com es produeix l´Espai Urbà?

00:15:25: I aquí, inevitablement, hem d'entrar... Si volem tenir una comprensió amplia dels fets, hem de entrar a l'anàlisi crítica de les polítiques neoliberals dins la ciutat.

00:15:43: És a dir, buidar i omplir permanentment l'espai.

00:15:49: És que agafar zones degradades de la ciutan fer intervencions icòniques, el capital públic té molt a dir fent intervencció icònica.

00:16:04: Pensem per exemple amb el barri del Raval de Barcelona en la construcció del Macba i en quina mesura aquest element central dona peu a intervencions urbanístiques del capital privat que, diríem, van revaloritzant el preu del sol.

00:16:27: Si tu tens un mac al costat i fas blocs d'habitatges resulta que allò que abans d'ahir valia, diguem, a deu euros al metro-quadrat passa de repent a tenir un valor de dos cents euros al metre-quedrat és aquesta lògica d'acumulació de capital, la que explica aquestes dinàmiques dels processos de elitització.

00:16:58: De com s'elitzen espais urbans centrals que havien estat degradats i com la població, es diu reforma urbana i el reforma, efectivament, al territori.

00:17:10: Però què passa amb les poblacions que vivien en aquestes zones d'agradades que han estat recuperades i han estat posades en valor?

00:17:19: Que són expulsats!

00:17:21: I aquí, diríem, inevitablement la reflexió ens porta a la necessitat d'un anàlisi a escala metropolitana... perquè aquests, diríem, damnificats de la reforma urbana van cada vegada s'han expulsat a perifèries metropolitanes més o menys llunyant.

00:17:41: Clar, però aquest és un procés que sembla imperable, no?

00:17:43: O irreversible?

00:17:45: Sembla irreversible... Sembla irreversible.

00:17:49: És a dir, en aquests moments els moviments socials urbans més importants són el sindicat de llogaters, són tota la gent que demana accés a l'habitatge com un dret humà fonamental, que els hi és negat... una manera d'intentar frenar aquesta intervenció cubliciosa per part del capital privat és produir constantment habitatge públic.

00:18:18: però les administracions sembla que estan mirant cap a una altra banda i que no, diríem, potser anar a la seva agenda l'importància que té poder fixar la població en el lloc on viuen.

00:18:31: El llibre d'alguna manera arriba a determinades conclusions a partir de la publicació d'aquests uns articles i més de quaranta anys de recerca?

00:18:39: Els quatre de reis articles que són els més recents tenen una antiguitat de deu o doig a catorze anys són un exemple de quan l'endògraf no només ha deixat la comunitat rural, la ciutat i fins i tot la metròpolis.

00:18:57: Es converteix en un viatge i aleshores són exemples d'ednografia en moviment.

00:19:05: Què he fet?

00:19:06: Doncs veure com és la vida quotidiana de qualsevol veïna o veí de Tarragona, Barcelona, d'Elisboa... És a dir, l'asset del dematí agafes el tren per fer un viatge de cinc quilòmetres.

00:19:20: Ella està a l'endògraf amb la gravadora acompanyant a la persona en el seu trajecte cotídia.

00:19:28: Vaig començar pel lloc on visc, a Tarragona, acompanya gent que treballava a lària metropolitana de Barcelona perquè quan diem Barcelona normalment ens referim al àrea metropolitarna Doncs hi ha més d'un quinze percent de població, ja no només de Tarragona sinó del Tarragonès que treballa a l'àrea metropolitana de Barcelona i que diàriament dedica entre dues i tres hores i mig a viatjar... en un viatge d'anada i tornada, que fa que la jornada laboral passi de vuit hores a onze o doce hores.

00:20:09: És a dir, veure el puls centrisme en què ha esdevingut la vida quotidiana de les persones.

00:20:17: Un dels elements que poso en qüestió és el concepte lloc de residència.

00:20:23: Tenim una imatge fixada que la gent viu estàticament amb un lloc i avui hem de substituir aquest concepte de residència per espais de vida.

00:20:36: I els espais són el conjunt de núcles, a través del que ens movem cotidianament per treballar, per estudiar... per aprovisionar-nos del més immediat, que és el menjar.

00:20:54: Però també de roba, de mòbles... etcètera els nous sàvids de viatge al nostre oci on es situa geogràficament.

00:21:06: És a dir, un mapa virtual, increïblement ampli.

00:21:12: I agafant aquesta expressió espais de vida és molt diferent tenir aquests espais en una ciutat, podríem dir que Mitjana com Tarragona o en una gran ciutata amb les seves àrees metropolitanes com Barcelona i Lisboa, que són objectes d'estudiar el llibre?

00:21:25: Sí.

00:21:26: El final resulta que tant és que tu visquis al centre d'una ciutats amb un barri perifèric o amb una vila o ciutat mitjana dins de la perifèria, d'un àrea metropolitana.

00:21:42: Al final tothom es mou perquè aquesta especulació territorial que denunciava Enri Lefebre i tots els que hem estudiat a la ciutad acompanyem i constatem

00:21:55: etc.,

00:21:56: es dona no només en l'àmbit de l'habitatge, on apareixen els nous polos industrials, els polígons... Tot són a l'extral ràdio.

00:22:11: És a dir, hi ha una deslocalització de la majoria de serveis que la ciutadania necessita per la seva vida quotidiana, aquesta americanització d'aquesta compra diària.

00:22:24: Jo encara soc dels privilegiats que surto de casa, en deu minuts em situo al mercat de Tarragona i compro les parades del mercat.

00:22:34: Però una quantitat extraordinària de persones s'ha d'agafar el cotxe per anar a comprar les fruites i les verdures.

00:22:41: És aquesta americanització... És a dir, fenòmens que es donen en una ciutat mitjana petita com Tarragona de les gavarres dels públics i industrials on es concentra l'oferta i el servei.

00:22:56: Acabo!

00:22:57: El llibre que presentem avui és d'alguna manera ja al punt i final aquests més quaranta anys de recerca o Joan Josep Pujol continua treballant... està treballant alguna cosa en concret?

00:23:06: Ho veig petit però hi ha uns punts suspensius encara És a dir, no sé fins on arribaré però projectes... No

00:23:14: en falta.

00:23:15: Per tant el llibre no és el final, el punt final?

00:23:18: Bé, és una mica testamentari sí que és, eh!

00:23:21: Una mica testamentarici que és.

00:23:23: Però espereu que no sigui l'últim.

00:23:24: Molt

00:23:24: bé.

00:23:25: Doncs Ciudades i Metròpolis la mirada entrepolègica de Joan Josep Pujadas és el llibrer que presentem avui, s'acaba d'edita per part de publicacions, segurament.

00:23:35: Fa escasse setmanes que ha vist la llum L'hem repartit a les llibreries, es pot trobar en format digital com sempre la nostra web al llibres.urb.cat i és una mirada perfecta per entendre l'antropologia com una eina per entender la nostra societat i poder construir un món millor perquè avui m'ha sigut una trobada fantàstica, el que ens ha explicat els junts de pujades.

00:24:09: I per reivindicar les lletres i les humanitats ara tot és ja, que tot passa per aquestes intel·ligències artificials cal recuperar i posar en valor les intel·ligencies humanes

00:24:28: de la Universitat de la Unió Europea.

00:24:51: ens trobem en el proper programa amb nous títols i noves idees nascudes al C de la Universitat.